JOANA RASPALL. La dama centenària dels haikus.

Joana Raspall i Juanola va néixer l’ any 1913 a la Barceloneta i encara es viva. La família era del Masnou i quan la Joana tenia tres anys els pares van decidir anar a viure a Sant Feliu del Llobregat, on ha viscut sempre. Allí la porten a una escola municipal pública. Però la mare,  d’origen francès, l’envia als onze anys a Perpinyà, per aprendre francès i per rebre una bona educació.

A França només hi està un any, ja que el seu pare mor l’any següent i ella ja no torna a marxa més de Catalunya. De nou a Sant Feliu estudià comptabilitat i als catorze anys comença la seva activitat literària i catalanista

El seu amor als llibres, porta a la Joana Raspall  a preparar-se per les proves d’accés a  l’ Escola de Bibliotecàries. Fa les practiques a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, on  hi treballarà fins que s’acaba la Guerra Civil.

Les bibliotecàries havien de tenir una preparació especial que no fos únicament tècnica, sinó també  d’ humanitats en general, de cultura superior, d’espiritualitat elevada. Havien de continuar mantenint contacte amb les fons educatives mitjançant cursets, reunions, etc. La concepció de tot el projecte era, moderna i modèlica per el seu temps. L’Escola Superior de Bibliotecàries, formava part de l’obra de cultura i del projecte educatiu de la Mancomunitat presidida per Enric Prat de la Riba.

 Durant la Guerra Civil, juntament amb la seva companya de feina van salvar part del fons de la Biblioteca de Vilafranca del Penedès on treballava. Adonant-se que els llibres serien destruïts sobretot els llibres catalans, en mans dels soldats de Franco. Totes dues viatgen amb els llibres fins a Barcelona amb una comitiva de camions de soldats republicans de retirada, van portar-los al doctor Rubió, a la Biblioteca de Catalunya.

 El 1941 es casa amb el doctor Cauhé, amb qui té tres filles i un fill.

Més tard Joana Raspall comença a escriure i publicar versos i textos en català en llocs clandestins o més o menys escapats de la censura. També fa classes en català i publica varis diccionaris.

La Joana Raspall, com també feia Carles Riba, assaboreix els mots quan parla com si fossin caramels. Rere la imatge encantadora de la poeta, que l’1 de Juliol farà cent anys, s’hi amaga una historia dura de decisions extraordinàriament fermes en favor del català.

Es va fer coneguda i popular per la frase que sovint repeteix

-Ells van decidir que el català No

 –diu, en to recitatiu-, però jo vaig triar que el català Si.