Clementina Arderiu i Voltas

Barcelona 1889-1976. Filla d’una família d’argenters. Alhora que estudiava idiomes, música, i piano, aprengué l’ ofici familiar, encara que mai en fes ús. Gran amant de la lectura, llegia des dels clàssics fins als contemporanis francesos, anglesos, italians, castellans i, naturalment, catalans. Publicà el seu primer poema al 1911.

Clementina va guanyar la flor natural als Jocs Florals de l’ Agrupació Excursionista. Va ser en aquesta ocasió que va conèixer Carles Riba, amb qui es casà l’ any 1916.

Durant la guerra, per fidelitat als seus ideals i a les persones de l’ escola de bibliotecàries que depenien de Riba, el matrimoni no va voler marxar de Barcelona. El 1938 Clementina obtingué el Premi Folguera per Sempre i ara, que no es publicaria fins el 1946. Quatre dies abans que la ciutat fos ocupada pels nacionals, els Riba- Arderiu van emprendre el camí cap a l’ exili.

Visqueren quatre anys a França, però, finalment, decidiren viure l’ exili a l’ interior i tornaren a Catalunya el 1943. El seu pis del carrer República Argentina va esdevenir un dels llocs on s’hi aplegava la resistència cultural al règim.

Nou anys desprès, Clementina publicà Poesies completes. Li foren atorgats dos premis: el premi Óssa Menor i el Lletra d’ Or. Participa junt al seu marit als congressos poètics de Segòvia, Salamanca i Santiago. També intervingué a les Conversaciones Poéticas de Formentor.

En els seus poemes s'hi pot trobar la influència de Josep Carner. La seva, és una poesia molt treballada, on dominen temes com la fe, l’ amor, l’alegria, la condició  femenina o la mort, entre d’altres.

 Els seus poemes semblen tendir a una idealització de la vida quotidiana. Va ser creadora de goigs,  igual que Jacint Verdaguer o Joan Maragall, entre altres.   

Maria Mercè Marçal va editar el volum antològic Contraclaror, precedit d’un estudi complet sobre la seva obra.

  Clementina Arderiu va morir el 1976.         

Tomba de Clementina Arderiu i Carles
Riba l Cementiri de Sarrià

Sobre el meu pit tu vas collir
la rosa bella,
la flor d'amor tu vas tenir
d'una donzella.
Ara que el fruit ja es colorí,
oh meravella!
pren-me per fruita i rosa a mi 
i oblida a ella.