Mossèn Cinto l'any 1873.

   PATRIA

                                                                                                

Tot el que jo pugui dir del poeta més gran de Catalunya, sens dubte, no expressarà la grandiositat de la vida, obra i personalitat de Jacint Verdaguer.

S’ha parlat molt dels seus llibres més destacats com poden ser, entre d’altres, Canigó, L’ Atlàntida,... així com també  de la seva poesia, però jo vull comentar la seva petita- gran obra: 

Pàtria. Llibre de mida petita i, no obstant, d’ una gran delicadesa, que al mateix temps deixa veure entre d’altres consideracions, l’amor que el poeta sentia per la nostra terra.  

Aquest llibre, (el qual tinc la gran sort de tenir entre els llibres més apreciats de la meva petita biblioteca), comença amb un pròleg del seu gran amic, sempre molt estimat per en Verdaguer,  Jaume Collell. L’any 1888 Collell escriu:

Jaume Collell

“ No hà menester ram lo bon vi, ni pròlech un llibre nou de Mossen Cinto. Però ell m’ha dit: fésme quatre mots calentonets de pàtria; y aquí van exes ratlles com los gonfanons davant la processó”

Aquest pròleg d’en Collell està escrit en cinc pàgines. Naturalment, no ho escriuré tot, seria massa llarg, però no m’estaré de comentar el que em sembla més important.

“Veusaquí lo que nosaltres entenem per fer pàtria, y veusaquí lo que inspirat està fent anys hà Mossén Verdaguer en totes ses obres, fins los llibres y fulles soltes de devoció que no’s poden rotular ab l’hermós y adorat títol que porta aquest llibre Pàtria, llibre que millor que ningun altre, retrau fielment la fesomia del poeta i compren, se pot dir, tota la seva carrera literària des de l’any 1863 en que sortí, com una aparició sobtada de la musa popular catalana en los jochs Florals de Barcelona,

L’estudiant pagès de Vich portant en trionf la morada barretina que tan be li esqueya , fins avuy qu’està en plenitut de la vida y ha pogut atényer lo –cimeral de l’arbre de la gloria- que en les generoses ilusions de sa jovenesa havia somniat moltes vegades a l’ombra dolça de les arbredes de Folgueroles. Cada poesia d’aquest volum ve a ser com una fita de l’ascendent carrera del poeta.”

Mossèn Cinto.

L’EMPORDA.

Ja fa molts anys lo jochs de l’ infantesa                   

encara eren mes úniques passions;                          

jo visití la plana empordanesa                             

com la de Vich voltada de Turons.

Y en una plaça de no sé quin poble

per primera vegada víu rodar

lo ball de la sardana ayrós y noble;

may més l’he vist y encara’l puch pintar,

Era un cercla de jóvens y donzelles

un enfilall de roses y clavells;

ab quin ayre,bon Deu, dançaven elles!

ab quin dalit sardanejaven ells!

SAFO, LA DESENA MUSA.

Crec que realment tots els autors i autores són imprescindibles en la nostra literatura. Després de diversos cursos amb la Dolors, no dubtava de l ’interès de les seves classes, però quan hem començat a conèixer el contingut, explicant èpoques, dinasties, personatges...he sabut que aquest curs seria novament interessant per mi.

Intentaré, que els blocs que surtin d’aquests coneixements i amb l' inestimable ajut de la Marcela valguin la pena de ser llegits; jo  hi posaré tota la meva voluntat i  il·lusió, 

Safo de Lesbos

Avui començaré per Safo de Lesbos. Nascuda a Mitilene a la illa de Lesbos (a l’actual Grècia), 612 a C-580 a C). Poeta lírica grega, considerada sàvia, malgrat que era una dona, la seva fama va ser tanta que va fer que Plató, dos segles després de la seva mort, és referís a ella com la desena musa. No se sap molt de la seva vida; sembla que era d’una família noble. Va ser contemporània del poeta líric Alceo i també es diu que van ser amants. Tot i així,  es va casar amb un home ric de l’ illa d’ Andros, amb qui va tenir la seva filla Cleis.

Safo a Mitilene

Hi ha una llegenda de dubtosa credibilitat, que afirma que, enamorada del jove mariner Faòn i no corresposta, se suïcidà llançant-se per un  penya-segat. Tot i així,  en alguns dels  poemes de la seva última època, es descriu com una anciana que porta una vida tranquil·la.

Des de l’ antiguitat s’ha vinculat el seu nom i el de la seva poesia amb les relacions eròtiques femenines, en concret perquè els poemes sàfics transmeten una llista de noms de noies que l’autora identifica com a companyes; de fet, s’ha afirmat que totes elles formaven part de un cercle femení o escola on ella, com a mestra en l’art d’estimar, educava les noies de la noblesa de Lesbos i Jònia preparant-les per la vida adulta i el matrimoni.

Afrodita

És possible que es tractés d’un tipus d’associació religiosa amb un culte a Afrodita i on es parlés d’ homosexualitat.

El gran valor de la poesia de Safo està en la seva bellesa pel que fa a la dicció, perfecció formal, intensitat i emoció.