 |
| Vinyoli nen |
Vinyoli
va néixer i morir a Barcelona, ciutat que estimava profundament.
El
seu pare va morir quan ell tenia quatre anys i va viure una infantesa marcada
per les penúries econòmiques familiars i, al mateix temps, per la felicitat
dels estius passats a Santa Coloma de Farnés,
paisatge sovint evocat en la seva poesia. Cursà estudis de comerç i als setze
anys entrà a treballar a l’ editorial Labor.
En
els seus versos, hi deixen una empremta
fonamental els períodes d’ estiueig viscuts a Santa Coloma durant la infantesa
i a Begur en l’edat adulta. Són els dies de llibertat, on pot gaudir plenament
de l’entorn, tant natural com humà, d’aquestes dues poblacions de les comarques de
Girona i lliurar-se a la poesia.
A
Santa Coloma, hi fa el triple descobriment de l’amor, la natura i la poesia: el poema titulat ”I la natura em crida”, que
inaugura la seva obra, té la gènesi en el record del seu paisatge i, com digué
ell mateix... “en aquest estius, que no sé quantes vegades han sortit en la
meva poesia, vaig descobrir el món i els seus matisos.”
La
seva producció poètica pot dividir-se en dues etapes” la primera, en la qual és
fidel al mestratge de Riba i Rilke, és la de formació i consolidació. Està caracteritzada
pels constants replantejaments poètics i per la ferma voluntat de construir-se
una veu lírica personal.
La
segona etapa és la de maduresa i plenitud poètiques i coincideix amb el moment
de màxim reconeixement per part de la crítica i del públic lector. És també la
més fecunda: edita un total d’onze
llibres de poemes, a més de dos reculls d’obra poètica, poesia completa 1937-1975
(1975) i obra poètica 1975-1979 (1979), i dos volums de traduccions de la poesia
de Rilke, Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985), que
apareix pòstumament.
L’obra
de Joan Vinyoli, de gran coherència i unitat, malgrat la diversitat de formes i
estils, i elaborada al marge de modes, escoles i tendències, esdevindrà,
sobretot a partir dels anys setanta, punt de referència de les noves
generacions de poetes, tant pel caràcter original de la seva proposta estètica
i del seu univers imaginari com per l’autenticitat i la modernitat de la seva
lírica.
El
seu darrer llibre, Passeig d’aniversari
(1984), és una meditació lírica marcada pel pressentiment de la mort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada