Joan Sales i Vallès nasqué el
1912 al barri de l’Eixample de Barcelona. La seva família procedia de
Vallclara, un poblet petit al peu de les muntanyes de Prades.Així doncs, passa la infància entre Barcelona i Vallclara. Sales
finalitza el batxillerat a Lleida i retorna a Barcelona a la precoç edat de
catorze anys.
Joan Sales va actuar de ben jove
en oposició a la dictadura de Primo de Rivera. Va ser un dels primers
professors de català del cens oficials de la Generalitat de Catalunya format
per Pompeu Fabra.
Es llicencià en dret a la
universitat de Barcelona. Es va casar l’any 1933 pel civil amb Maria Núria
Folch, editora catalana. En esclatar la Guerra Civil va graduar-se a l’ Escola
de Guerra i va ser nomenat oficial. Va anar als fronts de Madrid i Aragó, per
la tristesa que li produïa el desgovern a la rereguarda i per la seva voluntat
de mantenir el poder de la Generalitat Republicana.
Durant la guerra és processat pel
servei d’Informació Militar, sota l’acusació de no haver denunciat dos dels
seus germans, per no haver-se incorporat
al front. Els empresonen a tots. Els germans moren en un camp de concentració
El desembre de 1939, després de
sobreviure en diversos camps de concentració francesos, s’exilia a Haití, i després, amb la
dona i la seva filla Núria, el 1942, s'estableix a Mèxic, on va treballar de linotipista.
Arran de la seva amistat amb les
germanes Esperança i Mercè Figueres va conèixer el poeta Màrius Torres, ja malat
de tuberculosi, amb qui li uniria una intensa relació d’ amistat i amb qui va
mantenir una efusiva relació epistolar fins la mort del poeta lleidatà, l’ any
1942.
L’any 1948 retorna a Barcelona on
treballa a l’editorial Ariel, amb l’ objectiu d’editar en català tan com
pogués.
El 1976 publica les cartes a Màrius Torres, escrites entre 1936 i 1941.
Aquesta recopilació epistolar de set-centes pàgines és de gran interès per
aprofundir en la personalitat dels dos autors, i encara més, en l’atmosfera
enrarida de Catalunya.
Joan Sales mor a Barcelona l’any
1983. Pòstumament, es publiquen, entre d’altres, “Cartes de la Guerra” (1986),
la versió de comèdia de “Tirant lo Blanc o qui mana a can Ribot” (1990) i els
seus epistolaris amb Joan Coromines i Mercè Rodoreda.
.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada