Màrius Torres i Perenya                                                           

Màrius Torres i Perenya va néixer a la ciutat de Lleida, el 30 d’agost de l’ any 1910.    

Màrius estudià el batxillerat al liceu escolar de Lleida; als setze anys va iniciar estudis de medicina a Barcelona i a vint-i-tres anys ja s’havia doctorat.  Durant el viatge de fi de carrera té l’oportunitat de visitar les ciutats de Florència, Gènova i París.

MàriusTorres Viatge fi de carrera

 A la tornada continua ampliant estudis de medicina i s’especialitza en la investigació i tractament de l’aparell digestiu. Durant l’etapa d’estudiant escriu la seva primera i única comèdia, amb el títol Un fantasma com n’hi ha pocs, que els seus cosins presenten entre els anys 1933 i 1936 al certamen  Ignasi Iglésias,  sense fortuna.

La seva vida dóna un tomb decisiu l’any 1935, quan contrau una infecció gripal que es complica greument. Cap a finals de l’any ha d’ingressar al sanatori antituberculós de Puigdolena (Vallès Oriental), on pràcticament passarà la resta de la seva vida.

Al sanatori coneix Mercè Figueres -la Mahalta dels seus poemes- una noia amb qui comparteix lectures, passejos i converses.                                                              

Màrius Torres i Mercè Figueres

 L’ educació que rep de jove es fonamenta, d’una banda, en el Republicanisme catalanista, i, d'altra en una concepció espiritual de l’existència que influí decisivament en la seva lírica.

Va viure aïllat dels cercles literaris del seu temps, tot i que es relacionà, per exemple, amb Carles Riba, de qui rebé influència directa i amb qui mantingué correspondència. També rep sovint la visita de l’escriptor Joan Sales, amb qui es crea una amistat basada, sobretot, en aspectes literaris i intel·lectuals. En aquets sentit, el 1976 Joan Sales publica les Cartes a Màrius Torres, escrites entre 1936 i 1941. Aquesta recopilació epistolar de set-centes pàgines és de gran interès per aprofundir en la personalitat dels dos autors, i encara més, en l’atmosfera enrarida de la Catalunya de l’ època.

El 1940 el seu estat de salut empitjora i ha de romandre enllitat. Al cap d’un parell d’anys es trasllada al Mas Blanc, a prop del Sanatori, i inicia estudis d'harmonia amb l’objectiu de musicar alguns dels seus poemes. Aquest projecte es veu frustrat, però, per la seva mort a l’edat de 30 anys, el 29 de desembre de 1942, a Puigdolena.  Les seves despulles resten al cementiri de Sant Quirze Safaja