Apel·les Mestres          

Va néixer a Barcelona el 29 d’octubre de 1854, prop de la catedral. El seu pare, Josep Oriol Mestres, fou un arquitecte que intervingué en obres tan importants com la catedral i el Gran Teatre del liceu, va dirigir la demolició de les muralles de la ciutat i construí la primera casa de l’Eixample.

Apel·les, va cursà el batxillerat en un col·legi  francès i estudià a l’escola de la llotja on ben aviat mostrà una gran afició per la caricatura.

Positivista, agnòstic i anticlerical,  conservà no obstant un cert esperit franciscà i de respecte amb les creences. Va viatjar a Suïssa on entrà en contacte amb el federalisme helvètic  i  la poesia intimista. 

Val a dir que el personatge, precursor de la Renaixença, era del tot reticent a geminar l’ela a l’hora d’escriure el seu nom.


Entre 1877 i 1885 col·laborà en revistes catalanes com La Llumenera de Nova York, on edità la seva primera historieta coneguda fins ara; La Campana de Gràcia, revista republicana on substituí al seu amic Tomàs Padró com a dibuixant de caricatures, acudits, sàtires polítiques i fins i tot en renovà la capçalera; L'Esquella de la Torratxa, revista satírica on començà a signar amb l'anagrama compost de les seves inicials que tant l' identifiquen.
De 1896 al 1906 va fer l'acudit diari a La Publicitat, A l'Avenç, revista portaveu del modernisme laic i dels corrents d'avantguarda, col·laborà amb autors importants del naturisme com Narcís Oller, Josep Yxart,Joan Sardà i altres.
El 1882 reuneix en un llibre, Cuentos vivos, les tres primeres historietes més o menys llargues dibuixades i escrites per un autor a nivell espanyol

L’any 1885 es casa amb Laura Radénez, una parisenca de dots artístiques notables, amb qui no tingué fills. Un any més tard abandona l’escriptura a  causa d’una crisi provocada per una malaltia que patia des de feia temps. 

El 1898 es va recloure amb la seva esposa en una torre del Passatge Permanyer, on va viure dedicat a tenir cura del jardí ple d’hortènsies que tenia al terrat (el qual li valgué el  títol de rei de les hortènsies), i on celebrava reunions literàries i musicals amb artistes modernistes.

Al 1912 hagué d’ abandonar el dibuix a causa d’una afecció a la vista. L’any 1914 va quedar-se quasi cec, fet que l’obligà a deixar el dibuix i pràcticament l’escriptura, fins que uns anys més tard, va publicar cançons que li van fer recuperar una gran popularitat amb lletra i música pròpies, improvisades al piano i harmonitzades per músics professionals, Aquestes cançons han estat popularitzades i enregistrades per Emili Vendrell, Conxita Badia i més recentment per Nuria Feliu o Xavier Ribalta, entre d’altres.

El 1934 s’havia organitzat un homenatge a Apel·les Mestre que s’hagué de suspendre pels fets revolucionaris d’octubre. A la matinada del 19 de juliol de 1936, tot just iniciada la guerra civil, va morir. La noticia de la seva mort no va tenir cap ressò a la premsa ni a la ràdio a causa dels esdeveniments que s’estaven produint en tot el país.

L’any 1938 es va inaugurar un monument de marbre blanc al parc de la Font del Racó, al peu del Tibidabo de Barcelona, amb la dedicatòria “A Apel·les Mestres, l’amic dels infants de les flors i dels ocells.