Santiago Rusiñol i Prats:              
                                          

Des de 1861, any en què nasqué Santiago Rusiñol, fins a 1875, en que Cánovas imposà la restauració i l’ordre públic, Barcelona visqué, amb una nerviositat permanent, el procés de l’extremisme polític. Durant aquest quinze anys es produeixen efemèrides d’un gran volum: s’incuba la Revolució de Setembre; triomfa aquesta revolució; la reina Isabel és foragitada a París; Prim porta la dinastia de Savoia; Prim és assassinat; les Corts voten la República; es produeix la segona Guerra civil, el cop d’Estat, la restauració d’Alfons XII i la constitució del 76...La projecció d’aquest grans esdeveniments sobre la ciutat representà una llarga etapa d’intranquil·litat, una bullanga setmanal.

Els anys d’infància i adolescència solen ésser decisius en la formació de les persones de sensibilitat. És molt possible que el que Rusiñol veié de petit el portés a la indiferència absoluta que sentí per la política.

 A disset anys Rusiñol està ja de retorn de qualsevol interès o curiositat política.

Santiago Rusiñol

Devia tenir aquella edat quan un dia Rusiñol es topà en un carrer dels voltants de Santa Maria amb el seu vell mestre, el senyor Quim.

“- Què tal?- va dir-me- ja deus ser un gran comerciant!  

- Ja veurà- vaig respondre-li tot confús-, ara pinto teles.

- Pintes teles? I quin comerç és això?

- Mal negoci senyor Quim! És una mena d’ofici que dona poc i que s’hi guanyen més llonguets que ensaïmades”. (1)

Orfe de molt petit,  va rebre una fèrria formació al costat del seu avi, Jaume Rusiñol, que anava encaminada a la continuïtat del negoci familiar. Però Rusiñol ben aviat descobriria la vocació artística i assistiria a classes de pintura, d’ amagat del seu avi.

Pels anys 77 o 78 el dia de Sant Jaume, onomàstica de l’avi, Santiago es revestí de valor i regalà un quadre al vell, una pintura d’aficionat que representava el port de Barcelona; a baix hi havia unes lletres escrites amb tinta “A mi querido abuelo” i a sota “Santiago Rusiñol”. L’avi quedà sorprès i reaccionà de mala manera. En lloc dels vint duros que li donava cada any pel seu sant, no li’n donà més que un.

(1)” Records d’ estudi”, en Obres completes Santiago Rusiñol

Pati Blau