Autoretrat als setze anys

VICTOR CATALÀ (Caterina Albert)

Caterina Albert i Paradís, coneguda amb el pseudònim de Victor Català,  neix a L’Escala, (Alt Empordà) I’11 de setembre de 1869. Filla d’una important família de propietaris rurals, el seu pare esperonà les seves idees artístiques. Ben aviat comença a pintar i escriure, compra revistes satíriques i llegeix tota mena de llibres. Segons afirma ella mateixa, va escriure “Parricidi”-narració inclosa en els Drames rurals- a l’edat de catorze anys. Es dóna a conèixer amb el monòleg teatral “l’infanticida”,  que és distingit als Jocs Florals d’Olot al 1898, però l’ escàndol que es produí arran de saber-se que n’era autor una “senyoreta de l’ Escala”, la determinà a amargar la seva identitat sota un pseudònim masculí;  l’obra va ser censurada i no va ser representada fins l’any 1967, al Palau de la Música Catalana, com a homenatge pòstum a l’escriptora, que havia mort el 27 de gener de 1966.

Coincidint  amb el Modernisme, el 1902 publica Drames rurals, un recull de relats, amb dibuixos fets per la mateixa autora, que constitueix la seva irrupció a la narrativa catalana. L’èxit i el reconeixement foren immediats i durant anys aquest títol designà el gènere breu de temàtica rural i acció violenta. Li seguiren Ombrívoles (1904) Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905), considerada la seva obra mestra. Desprès de la publicació de Drames rurals (1902) manté correspondència amb  Joan Maragall, que li retreu la visió negativa que ofereix de l’existència, però l’autora es manté en la seva postura; més tard  Maragall es doblega al geni de l’escriptora. També manté una estreta relació literària amb Narcís oller i Àngel Guimerà entre altres escriptors del moment.

 En tota l’obra de Caterina Albert sovintegen les referències a la situació de la dona i, particularment, la seva marginació per raó de sexe.

Caterina Albert

                                                                             

Tot i descobrir la seva identitat, Caterina Albert sempre intenta que es diferenciï la seva vida personal de la literària, amb el nom de Victor Català construeix acuradament la seva actuació pública, mentre preserva la seva intimitat rere la màscara de senyoreta de casa bona, que no passa de ser una aficionada de la literatura. Aquesta és una actitud coincident amb d’altres grans escriptores del segle XIX.

El 1951 veu publicades les seves Obres completes.     Un perfil tan singular mereixerà noves entrades en aquest bloc més endavant